Idea original: Enric de las Heras
Autors: Enric Ases y Aina Mª Gimeno
Direcció: Aina Mª Gimeno
Repartiment: Lina… Mary Ramírez
Ricardo… Enric de las Heras
Escenografia: Aina Soler y Raquel Marín
Vestuari: Antònia Fuster
Llum: Jordi Llongueras
Muntatge sonor: Biel Pons
Vídeos: Biel Pons y Roberto Rodríguez
Fotografia: Ivan Fernández
Assessorament lingüístic: Aina Dolç
Dibuix original: Daniel Troya
Maquetació: Margen Digital
Producció executiva: Elàstic Nou Produccions
Agraïments: Jokin Aizpurua, Inmaculada Gimeno, Gavin de Paor
Ricard, un actor sense sort i en plena crisis dels 50 anys, malviu com a presentador en un espectacle de varietats per a turistes. Per atzar del destí, ha de demanar a LINA la seva filla, que l’hi faci d’ajudant durant una única funció, doncs la seva “partener” està malalta. Un 15 d’agost li ha estat difícil trobar a algú per a fer la substitució.
Aquesta trobada imprevista provocarà, en els personatges dins d’un camerino, tota una sèrie de reaccions que els portaran a la ruptura i al perdó final.
El breu i intens encontre suposarà per cada un d’ells l’impuls per a replantejar-se la seva vida, prendre decisions i tirar endavant, un punt de partida pel canvi.
LINA sorgeix de la necessitat de parlar de temes contemporanis a un públic actual i amb un llenguatge actual.
Podríem definir LINA com una tragicomèdia contemporània sobre conflictes generacionals. També podríem dir que és una peça de teatre costumista amb un plantejament clàssic però que parla de temes rabiosament actuals amb un llenguatge col·loquial i amb un estil on fusionem diferents expressions artístiques; dramatúrgia i audiovisuals.
Creiem que LINA es un espectacle ideal per a ser gaudit en família ja que de ben segur tant els pares com els fills adolescents si veuran reflectits, encara que hem posat una especial atenció en facilitar la identificació a un públic juvenil.
La utilització de l’humor, ha estat un referent prioritari dins tot el procés de creació, i de una forma desenfada ens a permès des d’aquesta òptica mostrar la realitat.
Sin comentaris